El moviment surrealista s’inicià l’any 1919 quan els poetes André Breton i Phillipe Soupault començaren a publicar la revista "Littérature", que es convertí en el focus de la nova avantguarda de París. S’hi publicaren textos d’escriptura automàtica i, l’any 1924, el Primer Manifest del Surrealisme. El Surrealisme no és pròpiament un estil artístic sinó un moviment molt més ampli que adoptà formes molt diverses. André Breton definí el Surrealisme com un "automatisme psíquic pur, per mitjà del qual s’intenta expressar, verbalment, per escrit o de qualsevol altra manera, el funcionament real del pensament". La inspiració bàsica de Breton procedia de les teories del metge vienès Sigmund Freud. Les investigacions de Freud sobre l’existència d’un nivell mental inconscient, dipositari del coneixement més profund de la persona, i de la possibilitat d’accedir a aquest nivell mitjançant tècniques com l’associació de paraules o la interpretació dels somnis, són la base teòrica del surrealisme. Les obres més importants de Freud com "La interpretació dels somnis" i "Psicopatologia de la vida quotidiana" es van començar a publicar a França a partir dels anys 20, però Breton ja havia tingut ocasió d’experimentar amb tècniques derivades de les investigacions de Freud quan treballava d’auxiliar en un hospital, durant la Primera Guerra Mundial. Tot i així, el gust estètic de Sigmund Freud era molt tradicional.
En pintura, el Surrealisme porta a utilitzar la imatge com a signe d’un món personal amagat que podem descobrir si aconseguim bloquejar el control racional de la ment.
Una altra tècnica molt freqüentada pels surrealistes era el joc anomenant dels "cadàvers exquisits", que consisteix que unes quantes persones confeccionin un dibuix afegint elements sobre una tira de paper que es va plegant perquè no es pugui veure la part precedent.
A partir dels anys trenta els surrealistes produïren un tipus d’obra radicalment nova, que deriva en gran part del dadaisme: els objectes surrealistes.
dimecres, 24 de març del 2010
dimecres, 17 de març del 2010
la novel·la estatunidenca - la generacio perduda
L'anomenada Generació Perduda va ser un grup de notables escriptors nord-americans que van viure a París i en altres ciutats europees en el període que va des del final de la Primera Guerra Mundial fins a la Gran Depressió. Este grup inclou a figures com John Dos Passos, Ezra Pound, Erskine Caldwell, William Faulkner, Ernest Hemingway, John Steinbeck i Francis Scott Fitzgerald.
De les classificacions d'autors que conformen la Generació perduda, crida l'atenció que en la majoria apareixen indefectiblement cinc autors: Fitzgerald, Dos Passos, Hemingway, Faulkner i Steinbeck. Un fet que els unix a tots és que van veure de prop els horrors de la guerra. Dos Passos va participar en la Primera Guerra Mundial dins del cos de la Creu Roja dels Estats Units.
Esta generació d'autors apareix en la literatura nord-americana durant la crida «Época airada» o dels excessos, una època, sens dubte, difícil econòmicament per als Estats Units.Els grans bancs estaven trencant a causa d'un frau practicat per bancaris estrangers amos del Banc Federal. Els noms que més destaquen són els Rockefeller i els Rotchild.
La Generació Perduda mostra en algunes de les seues obres els efectes de la Gran Depressió, de 1929. entre elles es poden comptar El raïm de la ira de John Steinbeck, un llibre que plasma els efectes d'esta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els llauradors."D'altra banda, Manhattan Transfer de John Dos Passos és una al·legoria de la Terra Promesa que acaba engolint els seus fundadors. Esta novel·la, junt amb El gran Gatsby de Fitzgerald, és probablement l'obra que millor reflectix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack de 1929.
A Europa se sol emprar la denominació de «Generación de 1914», és a dir, l'any en què va començar la guerra. A França, país en què es van assentar molts d'estos expatriats, també se'ls coneix com la Génération du Feu, la Generació de Foc. A més, l'expressió «Generación Perdida» també s'usa de vegades per a designar tots els jóvens escriptors modernistes.
De les classificacions d'autors que conformen la Generació perduda, crida l'atenció que en la majoria apareixen indefectiblement cinc autors: Fitzgerald, Dos Passos, Hemingway, Faulkner i Steinbeck. Un fet que els unix a tots és que van veure de prop els horrors de la guerra. Dos Passos va participar en la Primera Guerra Mundial dins del cos de la Creu Roja dels Estats Units.
Esta generació d'autors apareix en la literatura nord-americana durant la crida «Época airada» o dels excessos, una època, sens dubte, difícil econòmicament per als Estats Units.Els grans bancs estaven trencant a causa d'un frau practicat per bancaris estrangers amos del Banc Federal. Els noms que més destaquen són els Rockefeller i els Rotchild.
La Generació Perduda mostra en algunes de les seues obres els efectes de la Gran Depressió, de 1929. entre elles es poden comptar El raïm de la ira de John Steinbeck, un llibre que plasma els efectes d'esta crisi en el camp nord-americà, el seu efecte en els llauradors."D'altra banda, Manhattan Transfer de John Dos Passos és una al·legoria de la Terra Promesa que acaba engolint els seus fundadors. Esta novel·la, junt amb El gran Gatsby de Fitzgerald, és probablement l'obra que millor reflectix el materialisme de la societat nord-americana que està a punt de submergir-se en el marasme econòmic que donaria lloc al Crack de 1929.
A Europa se sol emprar la denominació de «Generación de 1914», és a dir, l'any en què va començar la guerra. A França, país en què es van assentar molts d'estos expatriats, també se'ls coneix com la Génération du Feu, la Generació de Foc. A més, l'expressió «Generación Perdida» també s'usa de vegades per a designar tots els jóvens escriptors modernistes.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)