La Bíblia és el llibre més important de la cultura occidental, ja que conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida.
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec.
Segons la tradició, la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents, en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües (hebreu, arameu i grec). Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC. Segons els crítics literaris, les discordances dels relats de l'Antic Testament demostren que com a molt
d'hora es va començar a redactar al segle VII aC.
Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu.
Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 438 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.168 idiomes més, i porcions del text traduïdes en uns altres 848.
Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.
La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Dispersió que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec.
Durant l'edat mitjana es van fer algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això van ser prohibides pel Vaticà, que només en permetia la versió en llatí, raó per la qual van tenir una relativa difusió.
La primera traducció sencera de la Bíblia a la llengua catalana data del segle XIV i es conserva en un manuscrit de París més tardà, de l'any 1465. Tanmateix, se sap que el rei Alfons el Franc havia encarregat ja una primera traducció l'any 1287, tot i que no es va arribar a acabar.
Diversos corrents dels estudis bíblics s'han apropat al text emprant les eines de la filologia, és a dir, analitzant-lo des del punt de vista literari i lingüístic i no pas religiós. Aquesta visió va sorgir al segle XVII però va desenvolupar-se plenament als segles XIX i XX.
Aquest criticisme pot tenir diverses variants: la que empra les fonts del propi text i compara passatges de diferents llibres bíblics per traçar la història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analitza la història de la transmissió dels documents i variants lingüístiques per reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els mètodes de la crítica textual clàssica (alt criticisme).
divendres, 13 de novembre del 2009
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)