La Bíblia és el llibre més important de la cultura occidental, ja que conté el seu nucli moral, de sensibilitat, de visió del món i de concepció de la vida.
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme. La paraula Bíblia prové del grec.
Segons la tradició, la Bíblia va ser escrita en un període de 1.600 anys, en el decurs de 60 generacions, per més de 40 autors diferents, en tres continents (Europa, Àsia i Àfrica) i en tres llengües (hebreu, arameu i grec). Els manuscrits més antics de l'Antic Testament dels que es té constància són els Manuscrits de la mar Morta, escrits entre els segles III i I aC. Segons els crítics literaris, les discordances dels relats de l'Antic Testament demostren que com a molt
d'hora es va començar a redactar al segle VII aC.
Un tema al llarg de la Bíblia és l'adoració de Déu i la redempció de la humanitat, i d'acord amb les doctrines cristiana i jueva, va ser inspirada per Déu.
Hi ha traduccions completes de la Bíblia en 438 idiomes, traduccions d'un dels dos testaments en 1.168 idiomes més, i porcions del text traduïdes en uns altres 848.
Les divisions actuals de la Bíblia en capítols i versicles numerats no provenen de tradicions antigues textuals, sinó que van ser creades a l'Edat mitjana pels cristians, i van ser adoptats posteriorment pels jueus com a referències tècniques pel Tanakh. Aquestes referències van ser crucials per als rabins medievals en els debats obligats amb el clergat cristià (que ja utilitzava la divisió en capítols i versicles), especialment a Espanya. La puntuació també és obra d'escribes posteriors.
La primera traducció de la Bíblia (només de l'Antic Testament) es va realitzar l'any 250 a.C., per als jueus de la Dispersió que van viure en diferents llocs d'Europa i Àsia, i que només parlaven la lingua franca de llavors, el grec.
Durant l'edat mitjana es van fer algunes traduccions a diverses llengües europees; no obstant això van ser prohibides pel Vaticà, que només en permetia la versió en llatí, raó per la qual van tenir una relativa difusió.
La primera traducció sencera de la Bíblia a la llengua catalana data del segle XIV i es conserva en un manuscrit de París més tardà, de l'any 1465. Tanmateix, se sap que el rei Alfons el Franc havia encarregat ja una primera traducció l'any 1287, tot i que no es va arribar a acabar.
Diversos corrents dels estudis bíblics s'han apropat al text emprant les eines de la filologia, és a dir, analitzant-lo des del punt de vista literari i lingüístic i no pas religiós. Aquesta visió va sorgir al segle XVII però va desenvolupar-se plenament als segles XIX i XX.
Aquest criticisme pot tenir diverses variants: la que empra les fonts del propi text i compara passatges de diferents llibres bíblics per traçar la història dels autors i dels escrits (criticisme baix) o la que analitza la història de la transmissió dels documents i variants lingüístiques per reconstruir els discursos originals i datar-los, usant els mètodes de la crítica textual clàssica (alt criticisme).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Et falta la part de "repercussió literària": Exemples de llibres de la Bíblia que han tingut una gran influència en la literatura occidental:
ResponElimina# Gènesi: Primer llibre del Pentateuc i de tota la Bíblia, explica la creació de l’Univers per part de Déu com un triomf de l’ordre davant del caos. Joan Roís de Corella (Història de Josef, fill del gran patriarca Jacob és una gran amplificació dels capítols del Gènesi que narren els fet de Josep); Dant Alighieri (Divina Comèdia), John Milton (El paradís perdut i El paradís retrobat)
# Càntic dels Càntics: Llibre de l'Antic Testament conservat entre els escrits sapiencials i que havia estat atribuït a Salomó. L'obra tingué gran influència en la literatura religiosa posterior, especialment a la mística. Consisteix en una col·lecció de poemes breus que canten l'amor humà a través del diàleg alternat entre l'estimat i l'estimada, que aspiren a la mútua possessió i a la plenitud de llur amor. Ramon Llull (Llibre d'amic e amat); Sant Joan de la Creu (Cántico espiritual), Santa Teresa de Jesús (Sobre los Cantares) Jacint Verdaguer (Idil·lis i cants místics)
# Llibre de Job: Llibre sapiencial en què, amb un diàleg poètic (una aposta entre Déu i Satanàs sobre la fermesa de la fe de Job), es planteja el problema de conciliar la justícia de Déu i el mal arbitrari del món. Job, sense tenir cap culpa, perd els béns, la família i la salut , però no la fe. Ausiàs March (Cant espiritual) Josep Carner (Nabí), Salvador Espriu (La pell de brau).
# Un capítol a banda mereix, d'entre els autors contemporanis, el premi Nobel José Saramago, qui, en obres com ara L'Evangeli segons Jesucrist, o la més recent Caín, utilitza els personatges bíblics per a negar l'existència de Déu.